Selva tropical

Una selva tropical ye un bioma de la zona intertropical con vexetación exuberante, en rexones con abondantes lluvies y una estraordinaria biodiversidá. Hai munches especies vexetales distintes (como puede observase nel florecer de distintes especies), pero con poques exemplares de cada especie en cada unidá de superficie. Esti tipu de bioma dase nos climes intertropicales, especialmente na franxa ecuatorial, y dalgunes veces nes rexones subtropicales, nesti último casu, en condiciones mui especifiques y favorables.

Les selves son l'hábitat de 2/3 partes de tola fauna y flora del mundiu. Aínda queden por atopar millones de frascas de plantes, inseutos y microorganismos. Les selves tropicales tienen vezu de llamase "la mayor farmacia mundial" debío a la gran cantidá de melecines naturales que tienen el so orixe d'elles. En cuantes que los científicos, la cura de munches enfermedaes de güei, atoparáse nel futuru gracies a la riqueza de sustancies químicas vexetales esistentes nestos ecosistemes. Munches vegaes tamién se les llama "los pulmones de la Tierra", aínda que nun hai base científica paa eses aseveraciones dao que se sabe que les selves tropicales yeren esencialmente neutres respeuto al oxíxenu, con poques o nenguna producción neta d'oxíxenu. Esto ye debío a qu'en les selves intertropicales l'oxíxenu fechu consúmese tan aína como se xenera, pues el ritmu de reciclaxe de los nutrientes, ye dicir, la descomposición de la materia orgánica na que se consume l'oxíxenu lliberáu, ye'l más rápidu del planeta, nel sotobosque de les selves intertropicales apenes hai acumulación de fueyes, al contrariu de lo qu'ocurre nes viesques templaes, anque esto debese en so mayor parte a les abondantes lluvies qu'exercen un llaváu o "lixiviación" de la materia orgánica, dexando'l suelu probe en nutrientes.

L'estratu herbáceu ye escasu na selva, ya que l'altu dosel vexetal que formen los distintos niveles d'árboles impide que llegue la lluz del sol al suelu. Pol contrariu, si s'abre un claru, nel suelu queda aína colonizáu por un densu enguedeyu de brixeles y árboles de crecimientu rápidu (yagrumu, por exemplu) que formen la vexetación pionera.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search